Marc López Godoy és un compositor format a l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya), on va tenir l’oportunitat de gaudir del mestratge de compositors com Willem Dragstra, Christophe Havel o Agustí Charles.
La seva àmplia formació en el camp de la música contemporània ha fructificat en obres com el Quartet de corda (2004), La sirena de la nit (2005), Ressonàncies per a piano i onze instruments (2006) o Si parlo de la mort... (2006), on ha experimentat amb tècniques compositives contemporànies tan diverses com el serialisme (a La sirena de la nit) o l’espectralisme (a Ressonàncies). La seva principal motivació ha estat consolidar un llenguatge propi a partir del coneixement com més profund millor d’aquelles tendències compositives que han determinat l’estètica musical del tombant del segle XXI. De fet, aquest llenguatge personal ja s’ha anat manifestant de forma cada vegada més evident a les seves darreres obres.
Un tret important de la seva activitat compositiva són les aproximacions musicals a la poesia realitzades a obres com La sirena de la nit o Si parlo de la mort...: a la primera, escrita per a contralt, clarinet i marimba, ha musicat un poema d’estètica surrealista de Joan Brossa; la segona és una obra de vocació programàtica per a violoncel sol inspirada en la poesia homònima de Miquel Martí i Pol. Cal destacar que aquesta darrera obra ha estat enregistrada en concert per a un episodi del programa de TVC Tarasca que va ser emès pel Canal 33.
Marc López també ha rebut formació en el camp de la composició per a mitjans audiovisuals (TV i cinema) de la mà del compositor valencià Arnau Bataller. Aquest és un camp en què està interessat i on ja ha realitzat les primeres aproximacions professionals a partir de la seqüenciació i enregistrament de fragments musicals per a pel·lícules de temàtiques diverses.
Aquesta obra neix de la intenció de recrear el to i el caràcter d'una poesia de Miquel Martí i Pol; a Si parlo de la mort... el poeta estableix un diàleg serè i planer, encara que no per això desprovist d'alguna pinzellada d'ironia, amb la seva pròpia mort.
Partint de la poètica del text, neix un primer impuls musical, en aquest cas de naturalesa sonora: des del primer moment vaig creure en la idoneïtat del timbre noble i profund del violoncel per transmetre l'atmosfera que es desprèn d'aquest text: greu, però sense ostentacions de solemnitat, serena i franca malgrat el rerefons ombrívol i dramàtic de la mort.
Amb tot això, la música ja té uns referents expressius, un punt d'inici des d'on emprendre el seu propi camí...
Text a: enlace
Per a piano i 11 instruments.
L'argument que justifica el subtítol és el mateix que explica tota l'obra: la gènesi de Ressonàncies és a la sonoritat del piano. La fascinació experimentada en escoltar les ressonàncies que es generen en baixar el pedal del piano amb un impuls enèrgic em va proporcionar la idea d'aquesta obra, i les anàlisis i manipulacions d'aquests i altres esdeveniments acústics de l'instrument em varen proporcionar els materials amb els quals treballaria.
Obra per a contralt, clarinet i marimba on es posa música a un poema de Joan Brossa. Aquest pertany a l'anomenat periode surrealista del poeta català.
Podeu llegir el text a: enlace
Obra que explota la sonoritat i alguns dels recursos tímbrics específics d'aquesta formació. L'escala octatònica constitueix l'únic material musical emprat, i l'estructura formal és la d'un tema amb variacions.
